dijous, 24 de maig de 2012

Informacio sobre els ibers

Els ibers.

ELS IBERS 

 Els ibers van ser una civilització molt creativa i avançada. Consolidada a partir del segle VI abans de la nostra era, disposaven d’una estructura jerarquitzada que s’organitzava en petites tribus que controlaven un territori, i estaven confederades entre ciutats.
Tenien art i cultura propis, entre els que destacaven recipients metàl·lics esculpits amb relleus, com els trobats entre el Tresor de Tivissa.
Disposaven d’uns costums funeraris particulars, tot i que força discrets. Acostumaven a incinerar els cadàvers dels adults, i enterraven les restes en recipients de terrissa junt amb algunes de les petanyences del difunt. Només en els casos de personatges particulars assenyalaven amb túmuls de pedres els llocs d’enterrament. Paral·lelament, els nadons eren enterrats a l’interior dels habitatges familiars.
 Abans de ser absorbits o eliminats pels romans, van tenir relacions comercials amb els fenicis i els grecs, amb els quals intercanviaren productes.
Al seu llibre Els ibers, vida i cultura l’Anna Pujol diu: “Aquesta civilització ibèrica és el fruit d’una evolució i transformació sobre el terreny i no es tracta de cap civilització vinguda de fora, com es creia fa anys, quan es pensava que els ibers eren gent vinguda d’Àfrica. Els ibers són els descendents de la gent del Neolític i de l’Edat del Bronze”. Per tant, els ibers eren gent del propi territori que amb el temps van evolucionar ja que eren un poble organitzat i que finalment van ser diluïts dins de la civilització romana.
Les dones no prenien part en el combat, fora de la defensa del propi territori. Aquestes a més de realitzar les tasques domèstiques, també donaven un cop de mà a les feines del camp. Entre les dones hi havia la seva moda i la seva particular i atraient bellesa. Tenien vestits propis per a les festes, que per regla general eren cerimonioses, i vestits especials per als actes religiosos. En l’adornament personal femení hi havia una gran varietat de pentinats, arracades, braçalets i collarets.
 Els homes vestien una túnica curta, tenyida i amb mànegues que era de lli per als nobles i de llana per a la resta. El calçat comú era la sandàlia d’espart o de cuir.
Els ibers eren gent forta, resistent a la fatiga, lleugers, àgils i destres. S’enfilaven amb molta facilitat per les roques i per les muntanyes. Eren frugals, sobris –ben al contrari dels celtes- i hospitalaris, gent de caràcter i conseqüents a la paraula donada.
Cal mencionar el culte que donaven al sol, com a ésser suprem, adoraven la lluna i els estels, els arbres, l’aigua i les muntanyes. Les seves afeccions esportives eren la caça i la guerra.  Per a la guerra usaven casc de metall i portaven una llarga cabellera per tal de fer por a l’enemic. També portaven un escut per protecció personal i anaven sempre ben armats per defensar-se de les besties i dels homes. El punyal, la javelina, la falç, la fona per a tirar pedres, plom o ferro, eren instruments de guerra. 
 Els ibers ocupaven la franja de la Mediterrània que va des d’Andalusia fins al Llenguadoc, amb un ampli ventall de tribus.
. Informació recollida de la web: http://www.terra.es/personal3/galobu/ibers.htm

Els iberes segons Sílvia i Iago